martes, 3 de marzo de 2009

Anem fent camí...

Durant la setmana passada vam anar treballant, però hi havia un grup de persones una mica perdudes i atabalades a causa de la gran quantitat d'informació. Per això, divendres vam fer una aturada i vam posar en comú les dificultats i preocupacions que tenia cada persona o cada grup. Vam parlar una mica més de tota la tasca, sobretot de com seria l'article: quins apartats tindrà (tothom va aportar idees) i de com es repartiria la feina. Vam decidir que tots faríem una mica de tot i compartiríem els rols.

miércoles, 25 de febrero de 2009

Grups de treball

Ja ens hi hem posat de valent. Els grups de treball són els següents:

1. Rubén Morales: documentalista gràfic
Arnau Pons: documentalista general
Clàudia Gallently: cap de redacció.

2. Ester Martín: documentalista general
Allison Miranda: documentalista audiovisual
Laura Lucas: cap de redacció

3. Ana Rocío Casanovas: documentalista general
Bintou Demba: documentalista audiovisual
Desirée Gama: cap de redacció

4. Álvaro López: documentalista audiovisual
Jennifer Llerena: documentalista general
Laura Vázquez: cap de redacció

5. Marc Roig: documentalista general
Moisès Torrents: documentalista audiovisual
Ferran Bombín: cap de redacció

miércoles, 18 de febrero de 2009

Primeres sessions amb problemes tècnics

Dimarts, els alumnes de 3r C vam començar amb el projecte. Però com que hi va haver problemes tècnics (que crec que seran la principal dificultat que tindrem), ens vam dedicar a xerrar una mica sobre què era l'emigració.I va sortir de tot: des d'experiències personals fins a algun comentari una mica xocant. D'aquí que prenguessim la decisió de pensar-hi una mica més i posar avui en comú les nostres reflexions, sobretot ens vam comprometre a investigar si a la nostra família algú ha viscut aquesta realitat i intentar posar-nos en la pell dels que han de deixar casa seva per anar a un altre país, una altra ciutat o un altre poble. Avui ha anat força bé: potser quan pensem en persones concretes, en històries que percebem com a més reals que el que veiem per la televisió veiem les coses d'una altra manera.

domingo, 15 de febrero de 2009

UTOPÍA

Disculpe el señor
si le interrumpo, pero en el recibidor
hay un par de pobres que
preguntan insistentemente por usted.

No piden limosnas, no...
Ni venden alfombras de lana,
tampoco elefantes de ébano.
Son pobres que no tienen nada de nada.

No entendí muy bien
sin nada que vender o nada que perder,
pero por lo que parece
tiene usted alguna cosa que les pertenece.

¿Quiere que les diga que el señor salió...?
¿Que vuelvan mañana, en horas de visita...?
¿O mejor les digo como el señor dice:
"Santa Rita, Rita, Rita,
lo que se da, no se quita...?"

Disculpe el señor,
se nos llenó de pobres el recibidor
y no paran de llegar,
desde la retaguardia, por tierra y por mar.

Y como el señor dice que salió
y tratándose de una urgencia,
me han pedido que les indique yo
por dónde se va a la despensa,

y que Dios, se lo pagará.
¿Me da las llaves o los echo? Usted verá
que mientras estamos hablando
llegan más y más pobres y siguen llegando.

¿Quiere usted que llame a un guardia y que revise
si tienen en regla sus papeles de pobre...?
¿O mejor les digo como el señor dice:
"Bien me quieres, bien te quiero,
no me toques el dinero...?"

Disculpe el señor
pero este asunto va de mal en peor.
Vienen a millones y
curiosamente, vienen todos hacia aquí.


Traté de contenerles pero ya ve,
han dado con su paradero.
Estos son los pobres de los que le hablé...
Le dejo con los caballeros

y entiéndase usted...
Si no manda otra cosa, me retiraré.
Si me necesita, llame...
Que Dios le inspire o que Dios le ampare,
que esos no se han enterado
que Carlos Marx está muerto y enterrado.